miércoles, 21 de diciembre de 2011

53

Encara em poso vermell -///-
i somric estupidament ^-^ quan penso en tu ._.$

Ja sigui en la distancia I<-------->I
O coneguent altre gent I<>I<------->I
Sempre penso en tu, i em torno imbecil.

Com quan era un crio i tot just començavem a sortir.
         soc

---------------------------------------


M'agrada posar-me vermell, significa que m'estmo moltes persones. ^.^

Cada persona es unica, incomparable i insubstituible per mi, a la seva manera. Y I E A O U W

This' what makes u so special to me.

sábado, 17 de diciembre de 2011

52

Em sento a destemps. Com si quelcom no acabes de rutllar.
                     Encara espero una mica.

Es una sensacio com d'expectacio, de raresa.
De que? no ho se.

Em sento com si em mogues altre cop per plans molt distants.
I aquest cop ho veig molt clar.
El desfassat soc jo. 

Com si de sobte en mig d'un entorn en blanc i negre i trobessis un punt de colors.

Sols un segon desplaçat. Fora de la realitat general. 
Tot jo em sento estrany.
Els engranatges giren, esperant alguna cosa que ha de venir.

lunes, 12 de diciembre de 2011

51

A)

Grand helper
Striked the syndrome, broken the box, erased the tag.

No importa eden. Dema sera un altre dia, una nova oportunitat, i veuras les coses amb uns altres ulls.
Jo t'he n'ensenyare.

Ara entenc el que vull realment, el que significa creixer fins a cobrir-ho tot, el que em fa viure, Amor.

Amor pur.
Amor del qual neixen els vincles, la igualtat i la llibertat.
L'amor mes incrompres, el que jo vull donar i a tothom li costa tant d'acceptar.

jueves, 8 de diciembre de 2011

50

El primer que veus quan la mires es una melena de rinxols ardents, rojos com el foc.
I un aroma com de jardi arab i neu omple l'ambient amb el simple gest de girarse, tot a camara lenta.
Destaquen dos ulls estranys, d'un platejat verdos que rivalitzen amb les maravelles que he vist al més enllà, 
tot i que sempre fa ulleres aixo la fa encara mes encantadora per mi, es natural i no s'amaga res.
 

La cara es un fons blanc com de porcellana, esquitxada amb pigues que hi queden en perfecta disposicio, 
com les constelacions al cel, suau i melodiosament veus el somriure, sempre aixeca mes una comisura que l'altra.
Te les mans petites i delicades pero decidides i agils.
Es baixeta i sembla fragil, pero es forta, es esbelta i estilitzada i potser, nomes potser, te el pit un xic petit pero qui es fixa en aquestes tonteries quan la te davant, irradiant bellesa? Jo no puc pas.

49

Is a lonely road the one that I walk, and I'd probably be alone all my live that way.

It's somehow relieving and grieving  at the same time.

I'm the wide horizon, and the neverending starry night.
I'm the everleasting twilight, freedom comes with loneliness many times.

You'll never love me coz i'm too strange, from a whole different dimension. 
I know and surrender. At least by now.

This is my sweet silk chain. Am completely tied and will, eventually, fight my way through.


Is a lonely road the one that I walk, and I'd probably be alone all my live that way.
But I fear not.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

48

Even I long for an ideal love, a love that consumes me. 
Agape? No, dude. I want both. I wanna be father but I wanna keep on being as I am. I want it all.

That stupid iris-spark started a fire which can't be contained.
There'll be light, there'll be shock.
Thunderbolt!

I miss me, I miss you, I miss them.
I'm a little bit obfuscated, my mind is clouded, my ears dull, and i'm tired.

A mâji knows when to stop, and by now i'm stopping in reflexive stance. Then i'll act again.

-Everything flows, nothing stays.
Why do i wish for love? ain't got enough? It's not what you receive but what you give [wanna give]
Yes, that's it. But, how? Little by little, step by step.

I've got so much to give... [i'm a little bit tired] and there's none to receive.

-I... want... give... *sigh*

Please. First time I pray:
Dear Mâna guide me trhough, twilight hall where i belong, not here not there. Almost everywhere. 

"A mâji'h mikê darê'de mâh".
"The art of a being is a present".

domingo, 4 de diciembre de 2011

47

Et trobo a faltar, la veritat, i tot i que se que potser no veuras aixo, ho escric. 
Espero sincerament que les coses et vagin be, per un costat em sento buit, molt buit, pero estic be, em sento be i per un altre costat em sento realitzat :)

Avui he cantat i m'he grabat.
Avui no he estrenat la meva veu.

La guardo, la guardare, per aqui, per tu. [Segurament] El meu preferit.


Guardo la mareselva a les pagines que vas deixar a casa.
De tant en tant encara hi escric. Allo que nomes et deixaria saber a tu. Cada vegada mes personal.

Tota la resta va aquí, no menys important, pero si menys nostre.

M'obro de nou, crec, respiro i te recordo a cada ale. 
He tornat al bosc, torna a ser verd, pero no m'hi quedare pas. Hi ha tot un mon per a descobrir.


Milers de llocs a coneixer, potser fins i tot a estar-hi, temporalment.


I qui sap :) potser ens tornem a trobar :) 

No tinc cap por.

viernes, 2 de diciembre de 2011

46

El rojo se empaña de blanco, y en el negro profundo, vacio, todo nada, aparece una nueva realidad.
Millones de cometas moviendose, algunos apagados otros con cola.
Aunque haya pocos. Hay esperanza.


I've got the god complex.

Vull crear vida, una realitat sencera, abans de veure passar la meva per davant dels meus ulls...
Vull ser pare, o mestre, o tutor.


Per mes que les posibilitats siguin mes baixes que en la majoria


M'agrada com faig sonar les paraules fill/a, criatura, amor. Ho veig tant dificil. U.U

>Deixa el tema que es un mal tema>  okkey u.u


ju...

martes, 29 de noviembre de 2011

45

And then life double-bitch-slapped me.

The boy who knew too much, the girl who's tired of waiting, finally met.

There's a musky scent in the air, some clouds skyward.
Strange meeting, indeed.
A few unappreciable drops fell, but the boy who knew, knew.
The girl pushed and they both began walk, even though they weren't going anywhere.

----------------------------

There's that musky scent again, the boy met a guy this time. 

Deep in the dark, deep in the halo and the nigt.
He smells like beach at the heating sun, got the looks, got the scent.

----------------------------

The day after with the jingling bells the kid meets the earth at the mid-day sun, though it looks quite down. That scent again!
Open hazel eyes, staring, interested, quite good.

But the boy who knews to much don't know how to properly say goodbye, he is cold and leaves bittersweet.



----------------------------


He leaves, charming, bewitching, bittersweet, he smiles. He may have forgotten how to socialize. 

He, how knew too much, doesn't know anything but stupid intellective stuff.


Well i'm satisfied: life double-bitch-slapped me and i can't but just be thankfull.

viernes, 18 de noviembre de 2011

44

Una simple diferencia.

M'ha deixat veure llocs increibles, 
les mes pures i vibrants percepcions.
Mons sencers.

Coses que farien tremolar d'emocio cualsevol!

Encara que no s'hi pugui comparar, ho esboçare i descriure tant be com pugui perque us ho imagineu vosaltres.


Descansa i gaudeix.

jueves, 17 de noviembre de 2011

43

Son somnis inquietants
           els que mai explicare.

Somnis dins somnis.
Jo em deixo portar.

Poses una ma, fermament, a la cintura, 
ballem.


Encara tinc la sensacio al cos.
Passar de ma en ma.
Com una puta. [tot el contrari]
Cossos junts, pero no revueltos.

La sensacio de l'escalfor.
----------------------------------


Qui es aquell nen que saluda abraçant?
[escolto riures]
Sembla una nena tants petons i abraçades
[escolto mes riures]
Aquell nen soc jo :) i n'estic ben orgullos


----------------------------------
Cuando me dormi?
Alguien empuja desde atras.
yo empujo hacia adelante.


El juego continuo sin mi
Pero esta bien, me gusta asi 
despertarme entre los eternos.

Cara enterrada y sujetado fuertemente.
-----------------------------------

Where did u go?
I was dreaming about lying with other people.
are you tired?
Nope, it's just that i fell asleep on you.
Never mind, keep on with it
Where did he go?
He said he'd be off for a while, do not worry sempai.
Nah, I never worry.
Wanna sleep some more?
[black-cleeaar-blaaaack-clear-blaaaaaaack]
------------------------------------



[Pfu ... ideales...]
Lying now on the floor, upon the fur carpet.
[Que cliche mas tipico...]
So smooth, so soft and pale.
What a tender image she is.
And i can only say wow he really is something...
[Massa cliche, crec que n'he tingut prou...]
------------------------------------

WTF!


Son somnis inquietants
           els que mai explicare.

miércoles, 16 de noviembre de 2011

42

Ho hauria d'haver imaginat. 
Pero ha estat la teva decisio, i la respectare.
              la meva decisio, he d'assumir-la.

Fins a les ultimes consequencies.

domingo, 13 de noviembre de 2011

41

Curiosa la casualitat, com tot a mesura que ets tu, es posa a lloc

Ordre mes enlla de l'Ordre

Sincronia

jueves, 10 de noviembre de 2011

40

Reality contacting Adria;
You got a call.


Don't be so tense man.
ya know, great minds think alike.
The right place at the right moment, and there you are!
I'll send you a messenger, you'll know it when i'll talk to you.

Una mujer extrangera viene desde hace dias y siempre nos miramos amablemente, agradablemente, pero raro.
Hoy la mujer se sento en la barra, delante de mi. La salude, me saludo. Y me solto todo eso.

 
----------------------Message ON----------------------
Te saludo.
Hola :) [Que forma de saludar es esta?]
*Mira directamente a mis ojos y sonrie* Como estas?
Bien, bueno no me quejo, ultimamente estoy mejor que hace unos dias :) [li soc franc]
*Vuelve a sonreir dejando ver todos sus dientes* Tu eres amable, y puedes ver muchos cosos y eres poder.
[Que cony diu aquesta ara?] Bueno esto... [somric mig incomode]
Es bueno poner tu corazon en que hacer. Y tu haces. Ja?
La verdad es que es verdad que ultimamente he vuelto a hacer cosas pero... [tengo que ser practico]
Tienes que ser mas practico. Hoy soy rara, luna altera mi energia.
[Energia wtf m'esta dient aquesta ara] *obro els ulls mirant de no semblar mass sorpres*
Tu tienes muy bueno energia. Ja? Puedo sentir. Solo mira tu rededor y veras. Ja?
[No se si es una oportuna coincidencia o una terrible indirecta...]
Debe ser fuerte y confiar.
----------------------Message OFF----------------------

Despues he estado comiendome el tarro, pero fue divertido.


But in fact I did ask for a sign... hmmm...

viernes, 4 de noviembre de 2011

39

Primerament vull donar gracies a algunes persones per fer-me recordar, encara que hagi estat indirectament.

Al cel trencat
Al bosc acabat de ploure
A les brases i terra roja
A la terra al sol del migdia

Des que tinc memoria he tingut una canço al cap, una nana, que taral·lejo sempre, sobretot quan estic malament.
Fins i tot sense saber-ne la lletra, se que parla de les estrelles, de deus i dimonis, i moltes altres coses...
Estic segur que l'he ideada jo , probablement barrejant sons i ritmes arrelats profundament dins meu.

Feia molt temps que no la sentia, segurament bloquejat per tant malestar.
Pero ara que començo a estar be torno a sentir-ne la música, aixi que li donare lletra i aprendre a tocar-la.

Espero compartir-la quan estigui. 

miércoles, 2 de noviembre de 2011

38

Reflexion instantanea mientras me visto para trabajar.
Yo no soy yo, si no mi alter ego.


Reflexion que tuve en el bar
Cuando me visto para salir a la calle, me disfrazo.
Me disfrazo tambien para trabajar.
Has visto lo lindo que soy? :D
Has visto que bien se me da parecer normal? :D


Pocos son los momentos en los que soy yo.


La sociedad nos fuerza a la esquizofrenia!
Las personas que quieren ser ellas mismas les cuesta horrores. 
El yo normal, convencional y "publico" es muchas veces radicalmente distinto.
Pesa mas la opinion de la gente que nuestra propia opinion.


Que asco la normalidad!
Que asco las convenciones!
Que asco la massa!


Prefiero mil veces aislarme en mi caja de musica
o ser diana de miradas de desprecio a negarme a mi mismo.


VIV@ EL YO!

martes, 1 de noviembre de 2011

37

Quan m'he oblidat de l'arma?
Quan m'he quedat adormit?
Quan m'he convertit en un imbecil?


He envellit sense adonar-me'n.


Potser torna a ser hora d'aixecar-me, agafar l'arma i deixar de repapiejar.

lunes, 31 de octubre de 2011

36

A)


Cierro los ojos y me dejo llevar.
Atras, atras en el mar del negro blanco irisado,
Atras en mi e incluso antes.
Aun soy esa criatura.
Naci como soy, aun soy yo.

Juegos de niños,
Bromas inocentes que el tiempo transforma.
Semillas de conducta.
Que luego crecen y florecen en actitudes.

Recuerdo haber mordido a un crio para ayudar a mi hermano.
Recuerdo haber jugado a esperar a papa noel.
Recuerdo haber leido periodicos escritos en barbaro.
Recuerdo haber encontrado libros y secretos.
Recuerdo haber salido de mi muchas veces.
Recuerdo mi primer fantasma y mi primer demonio.
Recuerdo Recuerdo Recuerdo.
Recuerdo la verguenza de cantar y el no cantar nunca mas.

Recuerdo esos momentos de magia desatada.
Recuerdo el fuego, el agua, recuerdo el viento y la tierra,
Recuerdo recuerdos de niños y niñas jugar por igual y separarse luego.
Recuerdo andar sin rumbo ni grupo, acompañado de mi sombra. Y yo la suya.
Recuerdo el futbol, recuerdo los amores, recuerdo los rincones. Recuerdo momentos de burla dada y recibida.
Recuerdo la magia otra vez.
Recuerdo.

Me gusta recordar ahora. Era travieso y sigo siendolo. 
Un panteon entero. Nieve mucha nieve, mucha magia poderosa. 
Todas y todos ayudamos. Fue increible, eso! Es lo que quiero!

Son semillas de conducta, son flores que aun florecen.
Mis recuerdos. Quiza sea hora. De dejar de recordar. Ponerme a vivir.

A tod@s gracias. Yo os recuerdo.

La magia de los niños es de verdad.


B)


Recuerdo el olvido, el agravio y la marginacion.
Recuerdo perderme a mi mismo entre mascaras y hielo.
Recuerdo sufrir crisis de mi.
Recuerdo el primer beso, recuerdo el primer sexo, las nuevas amistades.
Recuerdo las cobardias y el amor al enemigo
Bloqueo, hielo, sombra pesada! Perder el control y desaparecer.


Que necio!


Recuerdo la burla, los nombres, recuerdo sus sinestesias con tristeza.
Recuerdo sus problemas en mi cabeza. TELEMPATA!
Impotencia.

Recuerdo mi deseo de muerte, deseo de pertenecer, de agradar.
Recuerdo amarles a tod@s, el blanco de mi pero no para mi.

Recuerdo el hielo, la prision, las sombras.




Conoci al bosque, pero no sabia que habia alli. Me fui. Miedo azul.
Recuerdo los lobos!
Mi deseo de ser YO, la soledad.


Huele a limon, un regalo del cielo. Pelirrojo y palido.
Recuerdo la magia tomar el control y destruirme.
Ella, en medio de la voragine. Ver nuestro tiempo, rendirme.


Adios, siempre te heche de menos, siempre te quise y [probablemente] te querre.


El palacio de invierno se derrite, tu lo hiciste, 
las sombras se ahogan y yo, empapado, reaparezco.


Gran torre de niebla. A la que nunca tuve acceso, nostalgia sana.


C)


Vi el bosque de nuevo, me apetecio entrar y me gusto.
Me enamore de el.
De su tierra, de sus brisas, de sus riachuelos, me enamore de su fuego tambien, pero sobretodo de su vida.
Recuerdo las nuevas amistades, mis nuevos amores.
El afecto, la convivencia, la risa, todo brillante de forma antinatural.


De repente recuerdo, caos, incomodidad, sensacion de asco incluso.
Amor, mucho amor, incomprension, desaprovechado.
Soledad, desubicacion, un instante de terror!


Acabo.


Cancer! algo creciendo dentro de mi, presentimiento, intuicion.
Recuerdo perfectamente esas sensaciones. La obligacion.
La ultima cena. Deprisa, te persigue la parca.
Queda poco tiempo, corre, corre!
Traspie. Caer. Y permanecer caido.
El bosque incendiado.


Amor, de todos lados, desbordante y radiante, soledad, desvinculacion. ¿Porque? La sombra! no. ¿yo soy la sombra?


Fuegos pequeños. Dudas, miedo, seguridad.
De nuevo le veo, en un campo, encima de un coche. 
Revelaciones
            varias
Revoluciones


Es todo un torbellino en mi interior.


D)

Ahora. ""
Algo hizo click"".


Recuerdo, el color de la magia. La esperanza, la vista preclara.
Mi camino es claro, Magia mas alla de la magia.


Las cosas por su nombre!


Naci para ser magia, naci para ser amor, naci para ser yo.


Imparable, Inefable, Vida.

viernes, 28 de octubre de 2011

35

I'm still that child.
Waiting to become,
to go far and wild.
Now my dream's clear, 
though got not clue,
Where the path will lead.
To make my dream come true.
I'll go far and wild.


AW YEAH!


Cause when you've been up high
there's where you wanna be.

34

Feia molt temps que em negava a recordar.
Cadenes trencades, pensaments perduts...


Avui he respirat, profundament, per primera vegada en molt temps.


No se [mentida] com he arribat a aquest punt.


Oblidant-me de la gent, de les persones i de mi mateix.
Volguent-me oblidar de totes les tonteries
i desgracies divertides, des de primers fins ara...
de les vergonyes passades
de les meves il·lusions!


Que neci que he estat!


Que ingenu i que cec, pensar que pugui ser mes llest que jo mateix.


El passat hi es. Vulgui o no. I jo, encara que inconscientment, soc conscient de tot.


Tirar pedres a la muntanya aixo es el que he estat fent fins ara.


VISQUIN ELS AFECTES PERDUTS!
VISQUIN LES VERGONYES!
VISQUIN LES TONTERIES!
VISQUIN ELS MEUS RECORDS!


VISQUIN I QUE ELS PUGUI RECORDAR SEMPRE!


[...el que fan una mica d'exercici i musica ideal...]

lunes, 24 de octubre de 2011

33

Hola, em dic Adrià i sóc un automat.                 d'un mon apart


Sense aspiracions                                   Amb aspiracions
Sense objectius                                       Amb objectius
Sense voluntat                                         Amb voluntat
Desencantat absolut                               Massa il·lusionat
Sense ganes de viure                               Amb ganes de ser
Visquent amb la inercia                 Controlant la meva direccio
Visquent per la gent                           Visquent amb la gent
Desubicat                                          D'arreu i enlloc
Despersonalitzat                                 Absolutament genui
Derrotat                                    Un lider i vencedor nat


El que em FAN SER en un costat i en l'altre tot el que PODRIA SER.


Sempre pals a les rodes i un ritme encadenat.


GRACIES PER TOT MON DE MERDA =D

32

Pals a les rodes,
per caminar, per començar,
per continuar, per deixar,
per seguir, per reprendre,
per dir, per adaptar-me,
per jugar el vostre joc,
per deixar de jugar-hi,
per tot i per res.


Putus pals a les rodes.

viernes, 21 de octubre de 2011

31

Me invitaron a una barbacoa, es hoy, no quiero ir.
Lo pasare mal y volvere a casa deprimido.
Es terrible. Me sabe mal no poder divertirme ya con ellos.
Es un intento a reunir al grupo supongo.

Me invitaron a una cena mañana, no se si quiero ir, creo que si.
Se que me dolera. Terminare depresivo, otra vez.
Pero estoy preparado, para lo que sea, 
                      por lo menos no tengo miedo.

El domingo me invitaron a follar, pero no tengo ganas.
El sexo raramente me dice nada, pero quiero libertad para amar y demostrar afecto a quien quiera y como quiera.

El lunes la psicologa me dira que no puede llevar mi caso
El lunes la psicologa me dira que me dara hora para otro dia
seguramente me dara algunos consejos y me hara algunas preguntas
y yo desahogare alguna de mis penas mas reconditas.

Odio ser consciente de mi mismo y de mi entorno.
Odio conocer las reacciones de la gente.
Odio que la gente no me tome seriamente.
Odio que la gente crea que sabe todo.

u.u quejas y mas quejas.


EDIT: aunque al final nada fue tan mal :D

30

Me conecto para no sentirme solo
Me conecto para transmitir lo que siento
Me conecto para aislarme de una realidad que no quiero
Me conecto para intentar no pensar
Me conecto para mantener mi mente ocupada
Me conecto 


Ya no me proyecto porque me hace sentir nostalgia
Nostalgia de lo que ya no tengo
Nostalgia de un mundo en el que no puedo permanecer
Nostalgia de lo que he experimentado


Me repugna mi vida actual y se que no puede cambiar.


¿Es posible que solo quede una opcion? No creo
                                       Siempre hay algo que hacer.
Sin embargo me siento horriblemente solo, aburrido y ...


Adios, termine de escribir no quiero terminar esto, una especie de nota suicida.


Aun quedan muchas cosas por hacer.

29

Hoy cierro los ojos otra vez
Estoy donde quiero estar
En camino, no se hacia donde
En camino, no se desde donde
En camino, ...
Un camino rural con el cielo despejado
Un cielo despejado lleno de estrellas
Un cielo de esos que se ven lejos de las ciudades
I realise
Nunca he visto las estrellas con mis ojos
Nunca he andado esos caminos con mis pies
Nunca he sido yo verdaderamente
Nunca me he correspondido
                                                              y por ello me odio.

28

A)
Era inevitable que l'existencia existis.
Perque quan el temps i l'espai no existeixen
                                                  quan res existeix
La possibilitat es manifesta perque si.
Es tot un horitzo d'events i el res esdeve tot.


Tal es la natura de Deu, no.
De Allo que es Deu. Inefable.


OMNIA EX NIHILO. la posibilidad automanifiesta.


B)
Pero jo


Tinc simphonies senceres al
cap esperant a esclatar
i no se com transcriure-les.
Tinc mons sencers,
maximes impressions desplegades!
que [segurament] mai s'abre expressar.


UNIVERSOS CREANT-SE, DESTRUINT-SE i RECREANT-SE DE NOU!
mai sabre transmetre'ls.


Tal es la natura de la meva desventura.


NOTHING FROM ME. la posibilidad inmanifiesta.






                                             What's my age again?

27

Podria donar-ho tot per tu.
Podria desprendre'm de qui soc, de qui he estat, de qui podria ser.

Pero tu no em vols aixi, tu em vols com soc.

Llibertat va ser el teu regal i llibertat es el que tinc.


Fins a la ultima consecuencia.

jueves, 20 de octubre de 2011

26

Feliz... almenos en parte
Feliz en mi podredumbre [sensacion agridulce]
      viendo bien a mi familia [toda]

No es como si intentara que lo entendierais
                                     ese momento paso
no es como si os tuviera envidia
                           eso tambien paso

Cada vez mas vacio.
Yo en mi realidad, unica e intrasnferible, absoluta del resto.
                                                   incluso de ti, amore mio.
Y vosotros acompasados [mas o menos]

Me siento solo, incomprendido [incluso por mi mismo ahora], 
me siento pequeño y gigante a la vez.

                                              quiero ser bacteria
                                                     inconsciente
                                        passar dias, como paginas

me aburro, estoy hastiado y abatido.

soy tan pequeño y fragil que todo me duele.
soy tan grande y fuerte que nada me consuela.

Este balbuceo que sale directamente de mi mente, sin pasar por un filtro estetico o incluso de coherencia o cohesion.

     Es un grito.

GRIS MAS ALLA DEL GRIS! DISTANCIA MAS ALLA DE LA DISTANCIA!
PORQUE A MI!? PORQUE ME PERSIGUES!? 
DEJAME YA!
                                                   nunca responde


                      E
                      L
                      
                      A
                      B
                      I
                      S
                      M
                      O
                      .
                      
                      e
                      n


                      e
                      l
                      
                      q
                      u
                      e
                      
                      n
                      o
                      
                      p
                      a
                      r
                      o
                      
                      d
                      e
                      
                      c
                      a
                      e
                      r
                      .
                      
                      .
                      
                      
                      .
                      
YO me CONJURO AL ABISMO..... a la muerte..... 


no tengo miedo, a sufrir, ni a estar solo, ya no.
        como antes


sin embargo, duele igual. No es como si. [linia de pensamiento interrumpida]


una cancion de cuna aparece. 




                              Here in the darkest i know myself 
                             can't break free until i let it go


welcome back to black my friend, says a voice from the distant palace of ice and shadows, once melted and sealed away by me.
                                                NO! I REFUSE!
i'm not going back there, i prefer suffer before bear that chains again!


I can wait, because you are me, and I am you.


I grab m'self and get the shit out of there [though chain lost.]


EDIT


Jo ja no tinc força


poc a poc he anat perdent els colors, la meva veu, fins i tot el tacte ja no es el mateix que era.


Es nomes cuestio de temps que una ma assassini a l'altre.
Es nomes cuestio de temps.


Visc per la gent, i estic plorant, en silenci, com sempre faig per a no molestar. Potser es que aixi crec que no estic tant malament...


Caputxeta vermella i peus descalços, pantalons negres.
es tot el que porto.
Porticons tancats, silenci etern meu i del meu voltant. foscor.


Els meus pensament ofeguen la musica, que passa sense tocarme per por. Fa temps que no escolto gaire musica. Ja no m'arriba.
Fa temps que no recordo que somio.
Fa temps que no vaig a l'astral per por de matar-me per estar-m'hi sempre.
Fa temps que no quedo amb ningu perque estic cremat de tothom.
Fa temps que no em sento ni tansols d'enlloc.
Fa temps que estic aixi i ningu se nadonat.


Fa temps que vull desapareixer. 
Fa temps que no explico els meus problemes perque si ho faig ploro.
Fa temps que tot i ser fort soc feble.


M'en hauria d'haver anat cuan em tocava. Sleep away.


L'unic pensament que ara mateix te sentit dins el meu cap.
                     


                   No estic fet per aquest mon.


I tot i aixi segueixo, com sempre he seguit, per la gent, per no veurels tristos, potser es una excusa, o potser no.


No se que estic fent. Tinc 20 anys, i no obstant em sento tan vell, tinc 20 anys i no he fet res de profit, ni per mi, ni per ningu.


inactivitat, impotencia, inutilitat.


Perque he de viure?


Ja semblo sorra, puc modelarme, pero sempre acabo a terra.


Estic acabat, pero continuu.


Ara ja no funciona ni l'estupida musica.


Merda.