34

Feia molt temps que em negava a recordar.
Cadenes trencades, pensaments perduts...


Avui he respirat, profundament, per primera vegada en molt temps.


No se [mentida] com he arribat a aquest punt.


Oblidant-me de la gent, de les persones i de mi mateix.
Volguent-me oblidar de totes les tonteries
i desgracies divertides, des de primers fins ara...
de les vergonyes passades
de les meves il·lusions!


Que neci que he estat!


Que ingenu i que cec, pensar que pugui ser mes llest que jo mateix.


El passat hi es. Vulgui o no. I jo, encara que inconscientment, soc conscient de tot.


Tirar pedres a la muntanya aixo es el que he estat fent fins ara.


VISQUIN ELS AFECTES PERDUTS!
VISQUIN LES VERGONYES!
VISQUIN LES TONTERIES!
VISQUIN ELS MEUS RECORDS!


VISQUIN I QUE ELS PUGUI RECORDAR SEMPRE!


[...el que fan una mica d'exercici i musica ideal...]