53

Encara em poso vermell -///-
i somric estupidament ^-^ quan penso en tu ._.$

Ja sigui en la distancia I<-------->I
O coneguent altre gent I<>I<------->I
Sempre penso en tu, i em torno imbecil.

Com quan era un crio i tot just començavem a sortir.
         soc

---------------------------------------


M'agrada posar-me vermell, significa que m'estmo moltes persones. ^.^

Cada persona es unica, incomparable i insubstituible per mi, a la seva manera. Y I E A O U W

This' what makes u so special to me.

52

Em sento a destemps. Com si quelcom no acabes de rutllar.
                     Encara espero una mica.

Es una sensacio com d'expectacio, de raresa.
De que? no ho se.

Em sento com si em mogues altre cop per plans molt distants.
I aquest cop ho veig molt clar.
El desfassat soc jo. 

Com si de sobte en mig d'un entorn en blanc i negre i trobessis un punt de colors.

Sols un segon desplaçat. Fora de la realitat general. 
Tot jo em sento estrany.
Els engranatges giren, esperant alguna cosa que ha de venir.

51

A)

Grand helper
Striked the syndrome, broken the box, erased the tag.

No importa eden. Dema sera un altre dia, una nova oportunitat, i veuras les coses amb uns altres ulls.
Jo t'he n'ensenyare.

Ara entenc el que vull realment, el que significa creixer fins a cobrir-ho tot, el que em fa viure, Amor.

Amor pur.
Amor del qual neixen els vincles, la igualtat i la llibertat.
L'amor mes incrompres, el que jo vull donar i a tothom li costa tant d'acceptar.

50

El primer que veus quan la mires es una melena de rinxols ardents, rojos com el foc.
I un aroma com de jardi arab i neu omple l'ambient amb el simple gest de girarse, tot a camara lenta.
Destaquen dos ulls estranys, d'un platejat verdos que rivalitzen amb les maravelles que he vist al més enllà, 
tot i que sempre fa ulleres aixo la fa encara mes encantadora per mi, es natural i no s'amaga res.
 
La cara es un fons blanc com de porcellana, esquitxada amb pigues que hi queden en perfecta disposicio, 
com les constelacions al cel, suau i melodiosament veus el somriure, sempre aixeca mes una comisura que l'altra.
Te les mans petites i delicades pero decidides i agils.
Es baixeta i sembla fragil, pero es forta, es esbelta i estilitzada i potser, nomes potser, te el pit un xic petit pero qui es fixa en aquestes tonteries quan la te davant, irradiant bellesa? Jo no puc pas.

49

Is a lonely road the one that I walk, and I'd probably be alone all my live that way.

It's somehow relieving and grieving  at the same time.

I'm the wide horizon, and the neverending starry night.
I'm the everleasting twilight, freedom comes with loneliness many times.

You'll never love me coz i'm too strange, from a whole different dimension. 
I know and surrender. At least by now.

This is my sweet silk chain. Am completely tied and will, eventually, fight my way through.


Is a lonely road the one that I walk, and I'd probably be alone all my live that way.

But I fear not.

48

Even I long for an ideal love, a love that consumes me. 

Agape? No, dude. I want both. I wanna be father but I wanna keep on being as I am. I want it all.

That stupid iris-spark started a fire which can't be contained.

There'll be light, there'll be shock.

Thunderbolt!

I miss me, I miss you, I miss them.

I'm a little bit obfuscated, my mind is clouded, my ears dull, and i'm tired.

A mâji knows when to stop, and by now i'm stopping in reflexive stance. Then i'll act again.

-Everything flows, nothing stays.

Why do i wish for love? ain't got enough? It's not what you receive but what you give [wanna give]

Yes, that's it. But, how? Little by little, step by step.

I've got so much to give... [i'm a little bit tired] and there's none to receive.

-I... want... give... *sigh*

Please. First time I pray:

Dear Mâna guide me trhough, twilight hall where i belong, not here not there. Almost everywhere. 

"A mâji'h mikê darê'de mâh".

"The art of a being is a present".

47

Et trobo a faltar, la veritat, i tot i que se que potser no veuras aixo, ho escric. 
Espero sincerament que les coses et vagin be, per un costat em sento buit, molt buit, pero estic be, em sento be i per un altre costat em sento realitzat :)

Avui he cantat i m'he grabat.
Avui no he estrenat la meva veu.

La guardo, la guardare, per aqui, per tu. [Segurament] El meu preferit.


Guardo la mareselva a les pagines que vas deixar a casa.
De tant en tant encara hi escric. Allo que nomes et deixaria saber a tu. Cada vegada mes personal.

Tota la resta va aquí, no menys important, pero si menys nostre.

M'obro de nou, crec, respiro i te recordo a cada ale. 
He tornat al bosc, torna a ser verd, pero no m'hi quedare pas. Hi ha tot un mon per a descobrir.


Milers de llocs a coneixer, potser fins i tot a estar-hi, temporalment.


I qui sap :) potser ens tornem a trobar :) 

No tinc cap por.

46

El rojo se empaña de blanco, y en el negro profundo, vacio, todo nada, aparece una nueva realidad.
Millones de cometas moviendose, algunos apagados otros con cola.
Aunque haya pocos. Hay esperanza.


I've got the god complex.

Vull crear vida, una realitat sencera, abans de veure passar la meva per davant dels meus ulls...
Vull ser pare, o mestre, o tutor.


Per mes que les posibilitats siguin mes baixes que en la majoria


M'agrada com faig sonar les paraules fill/a, criatura, amor. Ho veig tant dificil. U.U

>Deixa el tema que es un mal tema>  okkey u.u

ju...