martes, 29 de noviembre de 2011

45

And then life double-bitch-slapped me.

The boy who knew too much, the girl who's tired of waiting, finally met.

There's a musky scent in the air, some clouds skyward.
Strange meeting, indeed.
A few unappreciable drops fell, but the boy who knew, knew.
The girl pushed and they both began walk, even though they weren't going anywhere.

----------------------------

There's that musky scent again, the boy met a guy this time. 

Deep in the dark, deep in the halo and the nigt.
He smells like beach at the heating sun, got the looks, got the scent.

----------------------------

The day after with the jingling bells the kid meets the earth at the mid-day sun, though it looks quite down. That scent again!
Open hazel eyes, staring, interested, quite good.

But the boy who knews to much don't know how to properly say goodbye, he is cold and leaves bittersweet.



----------------------------


He leaves, charming, bewitching, bittersweet, he smiles. He may have forgotten how to socialize. 

He, how knew too much, doesn't know anything but stupid intellective stuff.


Well i'm satisfied: life double-bitch-slapped me and i can't but just be thankfull.

viernes, 18 de noviembre de 2011

44

Una simple diferencia.

M'ha deixat veure llocs increibles, 
les mes pures i vibrants percepcions.
Mons sencers.

Coses que farien tremolar d'emocio cualsevol!

Encara que no s'hi pugui comparar, ho esboçare i descriure tant be com pugui perque us ho imagineu vosaltres.


Descansa i gaudeix.

jueves, 17 de noviembre de 2011

43

Son somnis inquietants
           els que mai explicare.

Somnis dins somnis.
Jo em deixo portar.

Poses una ma, fermament, a la cintura, 
ballem.


Encara tinc la sensacio al cos.
Passar de ma en ma.
Com una puta. [tot el contrari]
Cossos junts, pero no revueltos.

La sensacio de l'escalfor.
----------------------------------


Qui es aquell nen que saluda abraçant?
[escolto riures]
Sembla una nena tants petons i abraçades
[escolto mes riures]
Aquell nen soc jo :) i n'estic ben orgullos


----------------------------------
Cuando me dormi?
Alguien empuja desde atras.
yo empujo hacia adelante.


El juego continuo sin mi
Pero esta bien, me gusta asi 
despertarme entre los eternos.

Cara enterrada y sujetado fuertemente.
-----------------------------------

Where did u go?
I was dreaming about lying with other people.
are you tired?
Nope, it's just that i fell asleep on you.
Never mind, keep on with it
Where did he go?
He said he'd be off for a while, do not worry sempai.
Nah, I never worry.
Wanna sleep some more?
[black-cleeaar-blaaaack-clear-blaaaaaaack]
------------------------------------



[Pfu ... ideales...]
Lying now on the floor, upon the fur carpet.
[Que cliche mas tipico...]
So smooth, so soft and pale.
What a tender image she is.
And i can only say wow he really is something...
[Massa cliche, crec que n'he tingut prou...]
------------------------------------

WTF!


Son somnis inquietants
           els que mai explicare.

miércoles, 16 de noviembre de 2011

42

Ho hauria d'haver imaginat. 
Pero ha estat la teva decisio, i la respectare.
              la meva decisio, he d'assumir-la.

Fins a les ultimes consequencies.

domingo, 13 de noviembre de 2011

41

Curiosa la casualitat, com tot a mesura que ets tu, es posa a lloc

Ordre mes enlla de l'Ordre

Sincronia

jueves, 10 de noviembre de 2011

40

Reality contacting Adria;
You got a call.


Don't be so tense man.
ya know, great minds think alike.
The right place at the right moment, and there you are!
I'll send you a messenger, you'll know it when i'll talk to you.

Una mujer extrangera viene desde hace dias y siempre nos miramos amablemente, agradablemente, pero raro.
Hoy la mujer se sento en la barra, delante de mi. La salude, me saludo. Y me solto todo eso.

 
----------------------Message ON----------------------
Te saludo.
Hola :) [Que forma de saludar es esta?]
*Mira directamente a mis ojos y sonrie* Como estas?
Bien, bueno no me quejo, ultimamente estoy mejor que hace unos dias :) [li soc franc]
*Vuelve a sonreir dejando ver todos sus dientes* Tu eres amable, y puedes ver muchos cosos y eres poder.
[Que cony diu aquesta ara?] Bueno esto... [somric mig incomode]
Es bueno poner tu corazon en que hacer. Y tu haces. Ja?
La verdad es que es verdad que ultimamente he vuelto a hacer cosas pero... [tengo que ser practico]
Tienes que ser mas practico. Hoy soy rara, luna altera mi energia.
[Energia wtf m'esta dient aquesta ara] *obro els ulls mirant de no semblar mass sorpres*
Tu tienes muy bueno energia. Ja? Puedo sentir. Solo mira tu rededor y veras. Ja?
[No se si es una oportuna coincidencia o una terrible indirecta...]
Debe ser fuerte y confiar.
----------------------Message OFF----------------------

Despues he estado comiendome el tarro, pero fue divertido.


But in fact I did ask for a sign... hmmm...

viernes, 4 de noviembre de 2011

39

Primerament vull donar gracies a algunes persones per fer-me recordar, encara que hagi estat indirectament.

Al cel trencat
Al bosc acabat de ploure
A les brases i terra roja
A la terra al sol del migdia

Des que tinc memoria he tingut una canço al cap, una nana, que taral·lejo sempre, sobretot quan estic malament.
Fins i tot sense saber-ne la lletra, se que parla de les estrelles, de deus i dimonis, i moltes altres coses...
Estic segur que l'he ideada jo , probablement barrejant sons i ritmes arrelats profundament dins meu.

Feia molt temps que no la sentia, segurament bloquejat per tant malestar.
Pero ara que començo a estar be torno a sentir-ne la música, aixi que li donare lletra i aprendre a tocar-la.

Espero compartir-la quan estigui. 

miércoles, 2 de noviembre de 2011

38

Reflexion instantanea mientras me visto para trabajar.
Yo no soy yo, si no mi alter ego.


Reflexion que tuve en el bar
Cuando me visto para salir a la calle, me disfrazo.
Me disfrazo tambien para trabajar.
Has visto lo lindo que soy? :D
Has visto que bien se me da parecer normal? :D


Pocos son los momentos en los que soy yo.


La sociedad nos fuerza a la esquizofrenia!
Las personas que quieren ser ellas mismas les cuesta horrores. 
El yo normal, convencional y "publico" es muchas veces radicalmente distinto.
Pesa mas la opinion de la gente que nuestra propia opinion.


Que asco la normalidad!
Que asco las convenciones!
Que asco la massa!


Prefiero mil veces aislarme en mi caja de musica
o ser diana de miradas de desprecio a negarme a mi mismo.


VIV@ EL YO!

martes, 1 de noviembre de 2011

37

Quan m'he oblidat de l'arma?
Quan m'he quedat adormit?
Quan m'he convertit en un imbecil?


He envellit sense adonar-me'n.


Potser torna a ser hora d'aixecar-me, agafar l'arma i deixar de repapiejar.