Primerament vull donar gracies a algunes persones per fer-me recordar, encara que hagi estat indirectament.
Al cel trencat
Al bosc acabat de ploure
A les brases i terra roja
A la terra al sol del migdia
Des que tinc memoria he tingut una canço al cap, una nana, que taral·lejo sempre, sobretot quan estic malament.
Fins i tot sense saber-ne la lletra, se que parla de les estrelles, de deus i dimonis, i moltes altres coses...
Estic segur que l'he ideada jo , probablement barrejant sons i ritmes arrelats profundament dins meu.
Feia molt temps que no la sentia, segurament bloquejat per tant malestar.
Pero ara que començo a estar be torno a sentir-ne la música, aixi que li donare lletra i aprendre a tocar-la.
Espero compartir-la quan estigui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario