Papers de cambrer 1

Vull escriure-us algo maco; unes paraules boniques.
Fines i suaus com l'aigua que'm sobra - fetes tendres pel foc petiu que'm queda

Es amb els bons moments que m'agradaria tenir-vos amb mi,
I us busco amb el sentiment.

Potser soc massa alien.
Quan de veritat sento nostalgia es quan recorro la distancia entre la terra i la lluna,
Quan quedo fora d'aquests espais i aquests temps que compartim
I em costa fins i tot habitar el meu cos.
Llavors sou l'ancora i l'arrel que busco i anyoro.

Quan les veus es posen sordina i les cares familiars es difuminen en desconeguts
Quan em sembla que trepitjo per altre terres mes boiroses i de vegades inclus em perdo a mi mateix.

Es llavors quan us trobo a faltar.

Us tinc presents i us porto sempre amb mi alla on sigui que vagi
Tant me fa si sou a berlin, america o parís
Perque se que si ho volem ens tornarem a veure.

Dim Lil

Pobres els ulls q'han deixat de veure les estrelles
i queden secs davant bombetes i fluorescents
perque els moments passen i la vida s'hi escapa entremig;
pero, pel cami, jo et vull donar el record d'un peto immortal.

Tant petites com puguin ser les llumetes que titilen al cel
les buscare sempre amb els ulls, amb estranyesa i il·lusio.

This much I promise.