apatia, ambigüetat,
aquestes son les meves pastilles
les que ma donat l'entorn
i jo m'he pres sense cuestionar-m'ho.
obedient i submís
m'he anat podrint per dins
moltes vegades sense escoltar
massa
moltes vegades sense mirar
massa
ignorant i superb.
una amalgama de carn brassos i cares
moltes conegudes...
on el cervell queda adormit
i un cop hi entres es impossible sortir.
gairebé
un desordre, un garbuix, es el que tinc al cap.
massa limits . . . al davant . . .
molts autoimposats.
estic cansat, molt cansat.
pero lamentar-te no et serveix, si no per perdre temps.
cansat de buscar i no trobar, de trobar i decepcionar-me,
i de trobar obstacles i/o fallar.
Dema potser sera un altre dia.
o no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario