martes, 27 de septiembre de 2011

20

apatia, ambigüetat,
aquestes son les meves pastilles
les que ma donat l'entorn
i jo  m'he pres sense cuestionar-m'ho.
    obedient i submís

m'he anat podrint per dins
moltes vegades  sense escoltar
              massa
moltes vegades  sense mirar
              massa
    ignorant i superb.

una amalgama de carn brassos i cares
                                 moltes conegudes...
on el cervell queda adormit
i un cop hi entres es impossible sortir.
                   gairebé

un desordre, un garbuix, es el que tinc al cap.
massa limits . . . al davant . . .
           molts autoimposats.

estic cansat, molt cansat.
          pero lamentar-te no et serveix, si no per perdre temps.
cansat de buscar i no trobar, de trobar i decepcionar-me,
i de trobar obstacles i/o fallar.
          

Dema potser sera un altre dia.
                              o no.

No hay comentarios:

Publicar un comentario