martes, 27 de septiembre de 2011

21

Exodo.
   de mi mismo
    a cualquier sitio
                a cualquier otro.
                            Retorno.


Falle de nuevo, quizas otro dia.

20

apatia, ambigüetat,
aquestes son les meves pastilles
les que ma donat l'entorn
i jo  m'he pres sense cuestionar-m'ho.
    obedient i submís

m'he anat podrint per dins
moltes vegades  sense escoltar
              massa
moltes vegades  sense mirar
              massa
    ignorant i superb.

una amalgama de carn brassos i cares
                                 moltes conegudes...
on el cervell queda adormit
i un cop hi entres es impossible sortir.
                   gairebé

un desordre, un garbuix, es el que tinc al cap.
massa limits . . . al davant . . .
           molts autoimposats.

estic cansat, molt cansat.
          pero lamentar-te no et serveix, si no per perdre temps.
cansat de buscar i no trobar, de trobar i decepcionar-me,
i de trobar obstacles i/o fallar.
          

Dema potser sera un altre dia.
                              o no.

lunes, 26 de septiembre de 2011

19

Es increible el que  sabem
                   no
Es terrible la ignorancia del propi desconeixement.

Fare un gest: no se que se, pero se que tinc limitacions.

Open  ma'mind
    with a spark of skepticism.

18

Jo ja anire treballant desde dins,
tu no m'ho posis massa complicat desde fora.
             De mi per a mi.

Clockwork-like me head works,
too much thinking? too much gears?
is sand maybe?
Or just The lazy?
Whatever it is...


             Siempre hay excusas y siempre las habra.
Lo realmente interesante y bueno es ro[mp]erlas
                                            y dejarlas
                                                    caer
                                                        .
                                                         .
                                                          .

sábado, 24 de septiembre de 2011

17

Rechinan mis entrañas, 
silba mi cabeza, 
cual leon feroz mi alma ruge y mi mente de repente abre los ojos,
sobresaltada i risueña
como quien de golpe y sopetón 
se percata agradablemente de que esta soñando.

Un segundo, 
tiemblo, 
al siguiente sonrio. 

Es un pequeño orgasmo mental.

16

Like a broken mirror, myself scatters, 
as i fade and realise nothing else matters.

For i stand in the darkness, 
with my fears and guilts,
my shames and blames.

In the end, i am who i am.
                            To me.

15

El juez -uno mismo y en el espejo- se encuentra culpable.
El preso -uno mismo y en el espejo- el dedo acusador.

Cuando se romperà el espejo? 
Cuando el fenix escaparà y echarà a volar como antaño?