Exodo.
de mi mismo
a cualquier sitio
a cualquier otro.
Retorno.
Falle de nuevo, quizas otro dia.
martes, 27 de septiembre de 2011
20
apatia, ambigüetat,
aquestes son les meves pastilles
les que ma donat l'entorn
i jo m'he pres sense cuestionar-m'ho.
obedient i submís
m'he anat podrint per dins
moltes vegades sense escoltar
massa
moltes vegades sense mirar
massa
ignorant i superb.
una amalgama de carn brassos i cares
moltes conegudes...
on el cervell queda adormit
i un cop hi entres es impossible sortir.
gairebé
un desordre, un garbuix, es el que tinc al cap.
massa limits . . . al davant . . .
molts autoimposats.
estic cansat, molt cansat.
pero lamentar-te no et serveix, si no per perdre temps.
cansat de buscar i no trobar, de trobar i decepcionar-me,
i de trobar obstacles i/o fallar.
Dema potser sera un altre dia.
o no.
lunes, 26 de septiembre de 2011
19
Es increible el que sabem
no
Es terrible la ignorancia del propi desconeixement.
Fare un gest: no se que se, pero se que tinc limitacions.
Open ma'mind
with a spark of skepticism.
no
Es terrible la ignorancia del propi desconeixement.
Fare un gest: no se que se, pero se que tinc limitacions.
Open ma'mind
with a spark of skepticism.
18
Jo ja anire treballant desde dins,
tu no m'ho posis massa complicat desde fora.
De mi per a mi.
Clockwork-like me head works,
too much thinking? too much gears?
is sand maybe?
Or just The lazy?
Whatever it is...
Siempre hay excusas y siempre las habra.
Lo realmente interesante y bueno es ro[mp]erlas
y dejarlas
caer
.
.
.
tu no m'ho posis massa complicat desde fora.
De mi per a mi.
Clockwork-like me head works,
too much thinking? too much gears?
is sand maybe?
Or just The lazy?
Whatever it is...
Siempre hay excusas y siempre las habra.
Lo realmente interesante y bueno es ro[mp]erlas
y dejarlas
caer
.
.
.
sábado, 24 de septiembre de 2011
17
Rechinan mis entrañas,
silba mi cabeza,
cual leon feroz mi alma ruge y mi mente de repente abre los ojos,
sobresaltada i risueña
como quien de golpe y sopetón
se percata agradablemente de que esta soñando.
Un segundo,
tiemblo,
al siguiente sonrio.
Es un pequeño orgasmo mental.
16
Like a broken mirror, myself scatters,
as i fade and realise nothing else matters.
For i stand in the darkness,
with my fears and guilts,
my shames and blames.
In the end, i am who i am.
To me.
15
El juez -uno mismo y en el espejo- se encuentra culpable.
El preso -uno mismo y en el espejo- el dedo acusador.
Cuando se romperà el espejo?
Cuando el fenix escaparà y echarà a volar como antaño?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)