LA MEVA PARAULA.

Tanco els ulls, i busco dins meu, ven al fons. On nomes soc jo.
Bategant, vibrant.

De sobte el petit es el gran, deixo de ser jo per esser el mon sencer. 
I en actitud solemne, absolutament intima pero impersonal alhora.

Aquestes son les meves paraules, els meus vots, el mateix que m'he dit al mon:

Soc simple i complicat. Ho se i en soc conscient.

No puc voler rebre-ho tot i esperar no donar res.

Per aixo aquesta es la meva decisio.

La de fer l'amor [sense necessitat de pervertir la paraula]

nomes a les persones de les que estigui enamorat.

Em guardare per a vosaltres perque sou qui ho mereixeu.

Sou el meu mon; el meu sol, la meva lluna, les estrelles, sou allo que em dona vida i el que em fa tirar endavant.

No importa que ens coneguem de fa poc o des de sempre.

Perque la intensitat i el que m'agrada de cada u de vosaltres es el que us fa persones uniques.

I encara que pugui acabar sol aixo valdra la pena perque sere fidel als meus ideals.

Aquesta es la meva manera d'estimar.

Aquests son els meus vots d'amor, el meu contracte, el meu matrimoni.